L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la discapacitat com “un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de l'organisme humà i les característiques de la societat on viu”. El terme engloba els problemes que afecten una estructura o funció corporal, les limitacions en l'activitat i les restriccions en la participació que comporten.

Les persones amb discapacitat física són aquelles que presenten una disminució important en la capacitat de moviment duna o diverses parts del cos. Es pot referir a la disminució o la incoordinació del moviment, trastorns en el to muscular o trastorns de l'equilibri. Es dóna quan una persona té un estat físic que li impedeix de forma permanent i irreversible moure's amb la plena funcionalitat del sistema motriu.

ON AFECTA

La discapacitat física està relacionada amb el cos, els membres i els òrgans, en general.

  • Sistema múscul esquelètic: deficiències articulars, amputacions…
  • Sistema nerviós: epilèpsia, tetraplegia, paraplegia, esclerosi múltiple…
  • Aparell respiratori: asma, trasplantament de pulmó, fibrosi quística…
  • Sistema cardiovascular: cardiopaties, arítmies…
  • Sistema hematopoètic i sistema immunitari: anèmies, immunodeficiències no secundàries a infecció per VIH…
  • Aparell digestiu: malaltia del fetge, incontinència…
  • Aparell genitourinari: deficiències del ronyó, incontinència urinària…
  • Sistema endocrino: hipertiroidismo, diabetes…
  • Pell i annexos: sòriasi…
  • Neoplàsies: tumor.

PER QUÈ

La major part de la discapacitat física (més d'un 80%) és sobrevinguda després del naixement per condicions comunes i accidents de tota mena (accidents, capbussades, etc). En menor grau aquestes afectacions poden originar-se durant l'embaràs, per problemes genètics (com en el cas de la fibrosi quística) o durant el part.

Tot i això, altres vegades, segons l'observatori de la discapacitat pot aparèixer com a símptoma d'algunes condicions que afecten el cervell, la medul·la espinal o la pròpia musculatura. Algunes de les més comunes són les següents:

Danys cerebrals:

  • Dany Cerebral Adquirit (DCA). El DCA és una lesió sobtada al cervell. Apareix de manera abrupta i pot presentar una gran varietat de seqüeles; entre elles, alteracions físiques.
  • Paràlisi cerebral. És una afectació crònica originada durant el desenvolupament cerebral del fetus o el nadó. Produeix greus efectes en la motricitat, com ara la rigidesa, agitació, convulsions o fins i tot una paràlisi completa de la musculatura.

Danys a la medul·la espinal:

  • Lesió a la medul·la espinal. Una lesió a la medul·la espinal es produeix quan rep massa pressió i/o se li talla el reg de sang i oxigen, i sovint causa una discapacitat física permanent. Pot portar a una disfunció motriu i sensorial.
  • Espina bífida. L'espina bífida és una formació incompleta de l'espina dorsal a l'úter. Encara que el rang de símptomes és variable, en els casos greus pot comportar discapacitats físiques com a paràlisi a les cames.
  • Esclerosi múltiple. El mal de la capa de mielina que recobreix la medul·la espinal pot ocasionar una gran diversitat de símptomes; entre ells, la pèrdua de control motriu i la disfunció del sistema locomotor.

Danys a la musculatura:

  • Distròfia muscular. Es tracta d'un conjunt de trastorns que condueixen a la debilitació i pèrdua de massa muscular. Els símptomes poden incloure dificultat per caminar, per respirar o empassar, restriccions en la moció conjunta i problemes al cor i altres òrgans.

El terme correcte i acceptat internacionalment és “persona amb discapacitat”

Està en vigor des del 2006 quan es va dur a terme el Conveni sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, de l'ONU i que va ser ratificat al Brasil amb efecte d'esmena constitucional, a través del Decret legislatiu 186 el 2008.